Un debat sobre el «dret a una mort digna» només és possible si es fa un ús correcte de les paraules amb què se’l construeix. Hi ha cinc escenaris rellevants en relació amb la presa de decisions clíniques al final de la vida. Aquests cinc escenaris són: eutanàsia i suïcidi assistit, limitació de l’esforç terapèutic, rebuig de tractament, sedació pal·liativa i suspensió d’atenció mèdica per defunció. La paraula «eutanàsia» és la que exigeix una major clarificació terminològica i conceptual, atès l’abús a què ha estat sotmesa.
Arran de la llei de l’eutanàsia apareix un escenari jurídic que empara les actuacions dels professionals i reconeix el dret dels ciutadans espanyols a accedir a la prestació de l’ajuda a morir (PRAM).
Volem compartir la mirada ètica, on només en els quatre escenaris que no són en cap cas eutanàsia, sí que existeix un ampli grau d’acord ètic, però l’eutanàsia segueix sent el centre de la controvèrsia sobre la “mort digna”.