Història

EL CENTRE, UNA LLARGA HISTÒRIA…

 Aquesta història comença l’any 1889 quan un grup de famílies de Llorenç, amb el suport de mossèn Pere Andreu, van fundar l’entitat.

 EL CENTRE MORAL I INSTRUCTIU (1889-1939)

EL CONTEXT:

Llorenç del Penedès és un petit poble agrícola a la comarca vinícola del Baix Penedès. L’any 1900 tenia 883 habitants, segons consta al cens de l’ajuntament.

La major part dels seus habitants, en els anys de canvi de segle, eren pagesos parcers o rabassers, que conreaven les terres d’uns pocs propietaris, amb unes dures condicions de vida. En aquells anys, l’ofensiva dels propietaris contra el contracte de rabassa morta i l’enduriment de les condicions dels contractes agraris promouen l’agitació social al camp, de la qual el Penedès n’és un centre important i afectat directament. Així mateix, la fil·loxera comença a fer estralls a la comarca, produint l’empobriment del sector agrícola i un daltabaix en l’economia de la zona.

Políticament, el poble estava dominat pels propietaris o cacics locals; les forces socials s’estructuraven a l’entorn de dos establiments privats, Cal Marçal i la Sala de Baix, on hi havia cafè i saló de ball. A aquests locals hi anaven els propietaris i els seus vinculats i la gent es repartia segons els interessos particulars de cadascú. Aquests dos locals definien els dos bàndols o partits existents al poble, dels quals seria difícil definir el seu significat polític. Segons les fonts orals del poble, en aquests locals es jugava fort, i el joc havia fet caure la desgràcia sobre moltes famílies. Així mateix, des del punt de vista d’un cronista del Centre, la moral pública era escassa i estava impregnada d’un materialisme general a l’època. Davant d’aquesta situació, algunes famílies cristianes del poble veien la necessitat d’un casal on poder-se esplaiar lliurement, trobar-hi una unitat de sentiments i conviure d’acord amb les seves conviccions: un centre catòlic.

LA FUNDACIÓ:

Moltes vegades s’havia proposat la fundació d’un centre catòlic per part dels sectors creients del poble, però el principal obstacle amb que topaven era la indecisió i la poca empresa del rector del poble. Amb el canvi de capellà i la vinguda de Mossèn Pere Andreu el 24 de juliol de 1887 es va iniciar el procés de fundació de la societat, malgrat que no es va donar curs a les peticions dels fundadors fins dos anys més tard, el 1889, una vegada va conèixer amb més profunditat la situació del poble.

En principi els seus fundadors van ser pocs, catorze o quinze. No tenien crèdit ni fons social i van decidir instal·lar-se, de moment, en una casa propietat d’un tal Anton Colomer, situada a l’actual carrer Nou. A la casa no hi havia res més que la teulada i un tros de trespol; el sòl era sense enrajolar i hi havia un rocallís que sortia aquí i allà. El mobiliari consistia en unes taules construïdes pels mateixos socis i unes poques cadires. Per trobar un equilibri per les taules i cadires es va aplanar el terra a cops de mall. Aquestes foren les primeres reformes efectuades al local social.

Degut a la proximitat de l’establiment de Cal Marçal, el servei propi d’un cafè el feia aquest local, anant de tan en tan a la casa de Cal Colomer.

El 21 d’abril de 1890 es redacten els estatuts de l’entitat:

  • S’acorda donar el nom de “Centre Moral i Instructiu” a la nova institució, doncs perseguia tres finalitats: religiosa, instructiva i d’esplai.
  • Es fa constar que es posa el Centre sota la protecció de Sant Josep com a patró de l’Església Universal i de Sant Lluís Gonzaga, patró i model de la joventut.
  • S’estimularà els socis en el compliment de llurs deures religiosos, obligant-los a celebrar solemnement la festivitat de Sant Josep.
  • Referent a la part instructiva, els dirigents es comprometen tan aviat com sigui possible, a obrir una escola nocturna, sobretot durant les vetllades d’hivern. També a establir i fomentar els cercles d’estudis, organitzar conferències, etc.
  • En referència a l’esbarjo, es comprometen a sotmetre’s a les disposicions i consignes del consiliari.
  • Es nomena president en Pere Figueras Piñol i secretari en Josep Romeu Palau.
  • Es fixa la quota d’un ral al mes per tal d’atendre les despeses ( 3 pessetes anuals ).

(Estatuts presentats al Govern Civil de la província el dia 14 de juny de 1890)

                    Les dones del Centre amb Mon. Pere Andreu

L’INICI DE LES ACTIVITATS ( 1889-1906 ): TEATRE, BALL DE BASTONS, LA CONSTÀNCIA. 

DE CAL TON COLOMER A L’ANTIC CEMENTIRI (seu actual)

En veure que el Centre es consolidava poc a poc, els dirigents dels partits del poble comencen a inquietar-se i el Centre és motiu d’una sèrie d’accions per tal d’evitar que tiri endavant. La primera mostra d’això és que s’acaben els serveis del cafeter de Cal Marçal. Això va representar un greu problema, ja que no tenien ni estris, ni coneixements, ni cafeters per tirar endavant el servei. La solució va ser establir un sistema de torns entre els socis i instal·lar per propi compte un servei de consumicions. D’aquesta manera es solventava la qüestió de tenir tancades les portes de la societat en hores que caldria que restessin obertes.

La qüestió de l’esbarjo era un altre problema que es plantejava. L’església catòlica tenia prohibit el ball i els joves del Centre veien així tancades les possibilitats d’anar als altres locals. La solució va ser el teatre: es va muntar un escenari totalment improvisat i de precàries condicions però que va servir per tirar endavant aquesta activitat, que serà el puntal del Centre al llarg de tota la seva història fins a l’actualitat.

L’any 1893, en la malaltia de Mn. Pere Andreu, ve a ajudar-lo en les tasques de la parròquia Mn. Joan Bernadó, que va realitzar una important tasca cultural al Centre i de rebot, al poble: va ensenyar a tocar instruments musicals a diversos joves del Centre i fins i tot va fer venir un professor de música per perfeccionar els que ja en sabien una mica. El resultat d’això va ser la creació de l’orquestra “La Constància”, nom ben significatiu, que es va estrenar a la cavalcada de Reis de l’any 1895.

La Constància

El 1894 es canvia de lloc la seu de l’entitat, que passa a situar-se en uns terrenys del bisbat, al costat de l’Església, on hi havia abans el cementiri. Aquesta és la seva ubicació actual, amb les modificacions pertinents.

L’any 1897 deixen el poble Mn. Pere Andreu i Mn. Joan Bernadó.

L’any 1896 es crea el Ball de Bastons, a instàncies d’un sacerdot carlí que exercia a Vic i va fer una visita a Llorenç.

El 1902 es celebra un concurs de Caramelles. Als tres locals del poble (Cal Marçal, la Sala de Baix i el Centre) hi havia Cor de Clavé. Tots tres grups van participar en el concurs, el del Centre acompanyat per la orquestra “La Constància”.

El 1906, escenificació de “L’Orfe”, obra que dóna pas a una nova generació d’actors joves de l’entitat i mostra la continuïtat que aquesta té.

L’ORGANITZACIÓ INTERNA DE L’ENTITAT:

La societat es mantenia per les quotes dels socis, que eren normalment els caps de casa, incloent-hi tota la família en el dret de soci.

Les quotes servien pel manteniment de l’entitat, però les festes que s’organitzaven es finançaven amb quotes extraordinàries, amb el següent sistema de recaptació: els socis solters pagaven una quota fixa, ja que es considerava que la festa  era pels joves i eren ells els qui havien de pagar la major part de les despeses. Els socis casats, més carregats d’obligacions, feien una aportació voluntària; així mateix, les seccions de l’entitat que participaven en els actes (teatre, esbart…) feien també la seva aportació monetària. Així es solventava la qüestió econòmica de les festes, que en general era deficitària o “es feien els gastos” com es diu vulgarment.

A nivell general de l’entitat l’economia era sempre precària i més encara en els primers anys de la seva existència, quan la misèria era el plat del dia.

LES SARDANES I AMPLIACIÓ DEL LOCAL (1907-1916)

Entre 1908 i 1916 el Centre viu una de les crisis internes més intenses de la seva història arrel de la polèmica per la data de celebració de la festa major, amb perill real d’escissió entre els seus socis. Finalment va prevaldre el sentit comú i la divisió interna no es va produir.

El 1910 s’introdueix el ball de la sardana al Centre, cobrint una de les necessitats bàsiques de l’esbarjo del jovent.

El Centre era petit. L’espai disponible era aproximadament el cafè actual. Les necessitat d’espai per assajar van fer veure la immediatesa d’una ampliació del local. Calia comprar una casa situada al costat del Centre, propietat d’en Joan Ràfols. El problema era el finançament: es va proposar fer aportacions voluntàries de raïm, ja que s’acostava la collita, i es va habilitar un cup per posar-lo. Es van recollir 42 càrregues de vi que, a 18 pessetes la càrrega feien 756 pessetes. Mancava encara molt per arribar a les dues mil pessetes import de la casa. Es van augmentar les quotes, se’n van establir d’altres de voluntàries i es va organitzar el servei del cafè: es van cercar 12 cafeters, els quals es feien responsables de tot i van assolir la direcció. Corresponia actuar cadascun d’ells durant un mes seguit; els ajudarien en el servei un parell de joves, que es rellevarien cada nou dia festiu; tots aquests serveis serien prestats gratuïtament. Aquestes innovacions van fer possible la compra de la casa (29 de març de 1913). Calia ara construir el local social, que es va finançar a través de l’emissió d’unes accions amortitzables. El dia de Pasqua de 1914 es va inaugurar el nou local.

Per la festa major d’aquell mateix any es va escenificar al nou local l’obra “Com les òlibes”, amb gran èxit, i per Nadal els Pastorets “La vinguda del Messies”.

El 1915 es va acabar totalment la sala, gràcies a l’aportació anònima d’una persona.

Teló de l’escenari, estrenat l’any 1914

LES FESTES:

Les dates més commemorades al Centre eren: la festa major (Sant Llorenç) , la festa major petita (Sant Joan), Nadal, la Puríssima i Sant Josep. En aquests dies s’organitzaven actes diversos que, amb el temps, van anar evolucionant.

La festa de sant Josep en un principi era únicament de caire religiós. En ser el patró del Centre, la junta i els socis assistien als actes de la parròquia i celebraven una missa en record dels socis difunts. Amb l’empenta del teatre, alguns anys s’arrodoneix la festa amb una representació, fins convertir-se en una tradició.

La festa major és la més grossa, a nivell econòmic, que celebra l’entitat. S’acostumava a llogar una cobla (generalment la cobla Barcelona) perquè amenitzés els actes. Es ballaven sardanes i es feia teatre. En estrenar-se l’esbart també actuava per la festa major. S’acostumava el tercer dia de la festa major (dia del gos)a anar a la platja de Sant Salvador o Coma ruga amb carro, quedant-s’hi a dinar i passant un dia de gresca.

La festa de la Puríssima es va fer tradicional per les seves vetllades poètiques,  literàries i musicals, on tothom hi aportava el seu granet de sorra.

Per Nadal no hi podien faltar els tradicionals “Pastorets” que van anar millorant de qualitat d’acord amb la trajectòria del grup de teatre de l’entitat.

Per Sant Joan es feien sardanes i també teatre.

LA FUNDACIÓ DEL SINDICAT AGRÍCOLA (1914)

Sota la protecció de la llei de 1906 s’anaven fundant arreu els sindicats agrícoles. Els dirigents del Centre es van interessar pel tema i desitjosos de fer realitat una institució d’aquest tipus té lloc al Centre Moral el primer acte de propaganda sindical (11 gener 1914) presentat per l’advocat Pau Benach i amb la presència d’oradors de l’Acció Sindical de Barcelona. Fruit d’aquest acte va ser la constitució del Sindicat Agrícola, format en principi exclusivament per socis del Centre.

El primer president fou en Joan Guasch Guasch i el secretari el Salvador Benach.

De moment les operacions socials es van limitar a vendre les brises en comú i adquirir per tots els socis els adobs, sulfats i sofres. El sindicat es declarava catòlic i seguia les pautes ideològiques dels seus fundadors. S’adhereix al programa social del Secretariat d’obres socials de Barcelona i una de les normes per ser soci era admetre les doctrines del catolicisme social.

El 1918 es funda a Llorenç una altra societat el “Sindicat Agrícola i Caixa Rural” (actual Cumprativa), de caire políticament esquerrà.

Com es pot comprovar fent una comparació dels estatuts d’ambdues institucions, ambdós projectes eren molt similars en els seus objectius, malgrat que els separava la qüestió religiosa i les idees polítiques.

L’esforç de tots plegats va fer possible una de les fites més importants de Llorenç i que incidirà en el futur del poble de manera transcendental: la unió de tots per formar el Sindicat Agrícola de Llorenç  l’any 1920. Aquest esdeveniment va servir als socis del Centre per obrir-se en el camp de les millores socials de manera més definida i independent respecte de l’església. Així mateix constitueix un pas endavant en la unió i cohesió de la classe pagesa de Llorenç de cara a la lluita contra els propietaris. Potser un dels motius que va dur a aquesta unió va ser la infructuositat de les gestions fetes amb els propietaris del poble de cara a la millora de les condicions dels contractes. Tot feia pensar que la unió d’esforços faria possible obtenir millor resultats, tan a nivell de pressió social com econòmic.

Tots aquests canvis van provocar el tancament de la Sala de Baix (situada on actualment hi ha la Caixa Rural), pels volts de l’any 1920.

CONTINUEN LES ACTIVITATS (1915-1939).

L’ORFEÓ, LABORATORI DE VI, PIANO MANUBRI, ELECTRICITAT, MILLORES AL CAFÈ, RADIO, ESBART,

25 ANYS DEL CENTRE (1914)

Retrocedint en el temps, hem deixat les activitats del Centre el 1914, data en que es commemora el 25è aniversari de la seva fundació.

El 1915 es forma un Orfeó al Centre.

El 1916 s’inaugura al Centre un laboratori dirigit per Llorenç Soler i Fontanals. Allí s’hi portaven les mostres de vi per tal de ser analitzades i fer la graduació. Això representava un gran benefici pel pagès que així, en vendre el vi, no havia de donar la confiança als comerciants i comissionats, a vegades poc escrupolosos. La societat percebia part dels ingressos que aquest servei proporcionava, que segurament deuria sorgir a iniciativa de la recentment inaugurada associació del Sindicat Agrícola.

Sovintejaven les representacions teatrals i, a manca d’elles, hi havia les audicions de sardanes a càrrec de “La Constància”, que actuava no només al poble sinó també als pobles veïns. A vegades passava que ni el teatre ni l’orquestra podien actuar algun diumenge. Es va tenir coneixement d’un piano-manubri que existia al Castell i que no s’utilitzava i van sol·licitar-lo. El propietari, senyor Vilar va cedir-lo amb gust i es va condicionar per fer sardanes, malgrat que tenia tots els defectes auditius possibles, musicalment parlant.

 

 L’any 1919 arriba l’electricitat a Llorenç. Al Centre s’hi va instal·lar gràcies a un donatiu que va venir de rebot i que a través del cronista, el qual ho explica de manera molt ingènua, es pot veure com es practicava la compra del vot electoral. “per aquell temps havien estat convocades eleccions a diputats a Corts. El Centre no sentia cap predilecció especial per cap d’aquelles candidatures que es presentaven, però en decidir-se, l’afavorit elector volgué premiar els qui havien dipositat amb el seu nom la papereta electoral a l’urna del sufragi. La quantitat objecte del donatiu fou bastant considerable. La venda de la caldera i els tubs del gas van fer possibles algunes millores al cafè, que van fer augmentar les consumicions i, com a conseqüència els ingressos de l’entitat.

El 1929 s’acorda comprar un aparell de ràdio.

El 1932 s’inaugura un esbart de dansa.

En aquest mateix any els joves fejocistes (Federació de Joves Cristians) celebren les seves reunions al Centre i hi instal·len una biblioteca, que pot ser utilitzada pels socis. També organitzen conferències i actes públics als locals de l’entitat.

Els Fejocistes, pels anys 1933-34, introdueixen al Centre els Falcons, modalitat gimnàstica d’equilibri i formes estètiques, però que degut a la Guerra Civil no va iniciar les seves actuacions públiques fins el 1942 ( 8 de desembre).

El 1936, en iniciar-se la Guerra Civil el Centre va ser clausurat i utilitzat com a seu de la UGT.

EL CENTRO CATEQUÍSTICO Y DE ACCIÓN CATÒLICA (1939-1973)

El 1939, en tornar a obrir, renuncia a presentar uns estatuts per a la legalització de l’entitat en el sí del nou règim feixista i es dissol com a societat, passant a formar part de la parròquia com una secció del Catecisme Parroquial, inscrit dins l’Acció Catòlica Espanyola. Així, el Centre Moral i Instructiu es converteix en “Centro Catequístico y de Acción Catòlica” .

La vida social de Llorenç va sofrir un canvi important després de la guerra. Mentre el Centre i Cal Marçal van recuperar la seva activitat no va passar el mateix amb la “ Cooperativa Agrícola la Farola” (nom de l’actual “Cumprativa” entre 1920 i 1939) . L’entitat va ser clausurada i va constituir la seu de la FET i de las JONS, partit únic del règim franquista. Els seus associats es van dispersar i gran part d’ells es van integrar a les altres entitats (majoritàriament a Cal Marçal).

50 ANYS DEL CENTRE (1939)

El Centre commemora el seu 50è aniversari l’any 1939, amb una vetllada necrològica el dia de Tots Sants en memòria dels caiguts a la guerra. Es una vetllada amb nostàlgia del passat i una tímida il·lusió de futur.

L’any 1942 els Falcons inicien les seves actuacions públiques. Dos monitors de Sant Vicenç dels Horts van impartir cursos d’aprenentatge. En Joan Benach Rosell va ser el primer monitor del grup. Des de llavors s’ha mantingut l’activitat sense interrupció, amb etapes més actives i altres menys.

El cinema es va introduir com a activitat habitual dels diumenges a la tarda a partir de 1942. Inicialment era cinema mut, acompanyat per la música de la gramola a partir de 1945.

L’any 1946, el grup de teatre posa en escena amb gran èxit  “Batalla de Reines” drama històric en tres actes i en vers, original de Frederic Soler (Pitarra).

Batalla de reines (1946)

El 29 de maig de 1950 es va projectar la primera pel·lícula de cinema sonor, amb una nova màquina de projeccions.

Els anys 50 i 60 van ser l’època d’esplendor del cine. Es projectaven dues pel·lícules cada diumenge i la sala era plena de gom a gom amb gent de totes les edats.

Paral·lelament existia a Llorenç una altra sala de cinema, la de Cal Marçal, i més tard la de la Cumprativa.

L’esbart dansaire reinicia les seves actuacions l’any 1941, sota la direcció de Ventura Catà i amb la col·laboració de Magí Figueras, en una segona etapa que s’allargarà fins 1948.

La tercera etapa de l’esbart s’inicia el 1960 sota la direcció de Josep Mañé i Montserrat i amb la col·laboració de Pere Sonet. Lamentablement serà de curta durada però tindrà moments àlgids i eufòrics.

L’esbart durant l’etapa del Ventura Catà

75è ANIVERSARI (1964)

El 75è aniversari (1964) va ser una commemoració molt diferent del 50è, celebrat en plena postguerra. S’inicia en un moment de vitalitat i optimisme que coincideix amb el creixement econòmic del país i la millora de les condicions de vida de Llorenç.

L’any 1964, després de diversos i infructuosos intents es torna a obrir l’actual “Cumprativa” amb un altre nom “Sociedad Cultural i Recreativa de Educación y Descanso”, nom condicionat per la política del moment, i recupera la seva identitat i activitats.

La conseqüència directa serà el tancament de Cal Marçal.

Un any abans, el 1963, s’inaugura la nova església de Llorenç, després de 10 anys de treballs (la primera pedra es va col·locar el 1953).

En aquests anys es produeixen canvis molt importants en l’economia del poble. Les granges de pollastres, gallines i porcs proliferen. L’any 1961 es funda la Granja Avícola Llorenç (GALLSA)  i gairebé simultàniament la JAPA..

Gairebé tothom tenia galliners a casa, amb pollastres d’engreix, gallines ponedores o porcs. Encara podem observar aquest fenòmens en l’arquitectura de Llorenç, amb els vestigis dels antics galliners en alguns indrets.

També es va instal·lar a Llorenç la BAS I VILA, empresa de gènere de punt situada a l’avinguda de l’Estrella.

Totes aquestes empreses van proporcionar llocs de treball i un salari a moltes persones, que van complementar la precària economia de les famílies i van permetre una millora en les condicions de vida.

En la celebració del 75è aniversari hi van tenir un paper destacat els socis “absents” del Centre. Aquesta categoria de socis, que va existir fins fa poc, corresponia als socis de l’entitat que vivien fora de Llorenç, majoritàriament a Barcelona. Eren persones que mantenien importants vincles amb Llorenç i amb el Centre i que participaven activament en l’organització d’activitats.

Es fa tot un any de commemoracions i s’edita un butlletí mensual que constitueix un document imprescindible per entendre aquells anys del Centre.

Homenatge als socis fundadors

Sopar commemoratiu 75è aniversari

Vetllada commemorativa 75è aniversari

Cal destacar el recital de la “Nova Cançó” celebrat a la plaça del Castell, amb l’actuació de Josep Maria Espinàs, Maria Cinta, Raimon… que va constituir un acte de catalanitat en aquells anys difícils.

Recital “Nova Cançó” a la plaça del Castell (1964)

NOVA AMPLIACIÓ DEL LOCAL, ANELLA “VERGE BRUNA”, BALL AL CENTRE (1965-1973)

Són anys de canvis i de continuïtats:

Els Falcons i el ball de bastons continuen les seves actuacions. El teatre no hi falta mai a les dades assenyalades.

Ball de bastons anys 60

Cal destacar el canvi de capellà al poble. Mn. Ramon Aleu se’n va de Llorenç després de molts anys de dedicació incondicional al Centre i la parròquia i és substituït per Josep Maria Porta,que serà l’impulsor de noves iniciatives, com la coral infantil i les colònies (1969).

Any 1965  Nova ampliació del local. La sala es fa més gran amb la compra d’una petita part de l’hort de cal Morgades, espai que es va utilitzar per fer l’actual escenari i engrandir l’aforament. Es va inaugurar el dia de Sant Josep de 1966, amb una vetllada i l’actuació de la Cobla Barcelona.

Els greus problemes financers provocats per l’ampliació de la sala inicien una etapa de precarietat econòmica de l’entitat, que serà un tema recurrent i destacat de totes les assemblees de socis d’aquests anys.

L’any 1965 s’estrena una anella de sardanes al Centre. S’anomena “Verge Bruna”  i tindrà una durada relativament curta. Va fer la seva presentació dintre els actes del 75è aniversari.

Anella “Verge Bruna”

A partir dels anys seixanta, coincidint amb els aires nous, renovadors i progressistes que es respiren al país i també a nivell internacional, duen al Centre a un enfrontament generacional on s’oposen dues mentalitats. Els joves volen canvis i lluiten per aconseguir-los. El resultat és la introducció del ball al Centre (1971) i la progressiva desvinculació de la parròquia.

EL CENTRE (1973)

Després de llargs debats interns van ser redactats uns nous estatuts i es produeix un altre canvi de nom. La formula de ser una branca del catecisme parroquial havia deixat de ser operativa i calia un canvi.

Els nous estatuts es confeccionen a partir de la “Ley de Asociaciones” de 1964. S’intenta trobar un equilibri entre el continuisme i el canvi, tot i que l’entitat continua sota la influència de la parròquia i el capellà és membre permanent de la junta.

L’obertura i la renovació són les característiques més destacades d’aquesta etapa que va del 1974 fins el 1979.

L’any 1975 es construeix la sala d’esplai sobre el cafè. Serà un lloc de trobada, llargament reivindicat pels joves de l’entitat.

El grup de teatre inicia una etapa de renovació molt important, amb muntatges escenogràfics de gran envergadura, obres ambicioses i participació en concursos arreu de Catalunya i Espanya (Almagro 1985). S’aconsegueixen diversos premis que donen un impuls molt important al grup.

Cal destacar l’actuació d’importants grups de teatre professional (Dagoll Dagom, Tricicle, Centre Dramàtic de la Generalitat) amb actors molt importants del teatre català, en les festes majors de diversos anys de la dècada dels 80. També el concert de Lluís Llach, organitzat pel Centre per la festa major de 1976, en els difícils anys de la transició , amb el carrer de l’actual ajuntament ple de gom a gom, des de cal Quim fins l’entrada de Cal Garcia, i amb el públic amb l’encenedor a la mà fent llumetes reivindicatives de democràcia.

El CINECLUB (1978) va ser una activitat incorporada a les activitats del Centre en aquests anys. Els divendres de novembre la sala de l’entitat s’omplia de públic per visionar una pel·lícula i fer un debat posterior amb alguna persona entesa en el tema. Eren anys de debats ideològics i d’esperances de canvi i els joves hi participaven activament. L’any del Centenari (1989) s’arriba a la dotzena edició.

XERRADES I CONFERÈNCIES: Aquest és un capítol destacat de l’activitat del Centre. Mitjançant els contactes dels socis, sobretot dels que vivien a Barcelona, hem tingut el privilegi de comptar amb personatges destacats de la cultura, la música, els mitjans de comunicació, la política… que coneixen el Centre perquè han vingut a fer una conferència, xerrada, debat… Seria molt llarg enumerar-los però aquesta activitat forma part intrínseca de l’entitat des dels seus llunyans inicis.

Antoni Bassas al Centre. 8 de març de 1989

CAMPIONATS DE MANILLA I BOTIFARRA:  El cafè del Centre ha acollit, des de sempre, els jugadors de cartes que van a passar-hi l’estona. Cal destacar els importants campionats de “botifarra” organitzats pel Magí Figueras durant força anys i que donaven vida al cafè i a l’entitat.

Dinar de la botifarra 1994

PING-PONG:  Aquesta és una activitat que durant molts anys s’ha realitzat al Centre, amb alts i baixos segons les èpoques. Per la festa major cada any s’organitza un campionat però la manca d’espai dificulta la seva continuïtat.

ACTIVITATS INFANTILS:  teatre, Pastorets Infantils, cinema, festival infantil de la festa major, tallers de dibuixos i manualitats de la festa major, “Juguem al Centre” per les vacances de Nadal, Matinals Infantils els diumenges de novembre, balls de disfresses per Carnaval…són algunes de les activitats que s’han anat organitzant al Centre al llarg de la seva història dedicades al públic infantil.

“Juguem al Centre”1997

 

 Matinals 1999

Pastorets Infantils 2005

90è ANIVERSARI DEL CENTRE (1979)

Es fa  una commemoració discreta i es publica un butlletí.

BASTONERS/BASTONERES:  L’any 1981 les noies entren a formar part del ball de bastons. Inicialment era un grup exclusivament femení i amb el temps els nois i les noies van ballar tots junts al so de la gralla.

Bastoneres 1989

1989 L’ANY DEL CENTENARI:

El Centenari del Centre és commemora amb diversos actes destacats i es culmina amb la publicació d’un llibre sobre la història de l’entitat. També es publiquen quatre butlletins commemoratius. S’arrodoneix amb la concessió al Centre del Premi d’Actuació Cívica Catalana atorgat per la fundació Jaume I de Barcelona, que constitueix una mostra destacada del reconeixement que té la nostra entitat més enllà de l’àmbit del nostre poble.

“Botifarra” del Centenari 

Sopar del Centenari

 

 Calçotada del Centenari

 

 Pastís commemoratiu del Centenari

 Els socis del Centenari

L’any 1993 el Centre va rebre el Primer Premi Nacional de Cultura Popular, atorgat pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, en l’apartat de Premi a la millor iniciativa de renovació associativa. Va ser el reconeixement de les institucions a la tasca de renovació i dinamització de l’entitat iniciada a partir de la commemoració del centenari.

Any 2000 L’Assemblea de socis aprova un canvi d’estatuts per  adequar-los als nous temps. El Centre es desvincula de la parròquia i es constitueix en societat sense ànim de lucre, amb objectius culturals i de lleure i amb la catalanitat com a tret destacat del seu tarannà.

Espectacle “Fent Dagoll fem Dagom”, pel grup de Teatre del Centre 2005

Ball de bastons 2006

 

 Trobada Nacional de Falcons a Llorenç . Juliol 2012. Commemoració del 70è aniversari del grup

Actualment s’ha encetat un projecte de construcció de la nova seu de l’entitat, amb un canvi d’ubicació, la zona de Llorenç Park, prop de les escoles.

Inauguració de les obres del “Centre Nou” 10 abril 2011

___________________________________________________________

Documentació  i bibliografia:

  • Pau Mitjans Figueras, Pere Artís i Benach i Jordi Mitjans i Benach : “Centenari del Centre, Llorenç del Penedès 1889-1989”  . Editat pel Centre l’any 1989.
  • Pere Solà:  “Els ateneus obrers i la cultura popular a Catalunya (1900-1939)”      Ed. La Magrana. Barcelona 1978
  • Programa de la Festa Major de la Societat Cultural i Recreativa (1982).
  • Butlletins 75è aniversari del Centre
  • Butlletí del 90è aniversari del Centre
  • Actes de la Cooperativa Agrícola
  • Programa de la festa major de 1976 editat per l’ajuntament de Llorenç
  • Actes 1923-1936 (Arxiu del Centre)
  • Crònica de Pere Figueras (Arxiu del Centre)
  • Estatuts del Sindicat Agrícola de Llorens (1914)
  • Revista Portal Nou 1988

 Aquest treball de síntesi de la història del Centre ha estat elaborat per Marta Viñas Mañé. Juliol 2012

 

Venda d’entrades ON-LINE
https://www.codetickets.com/el-centre/ca/elcentre.cat/9/
octubre 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« set.    
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031