DIUMENGE 11 DE FEBRER DE 2018
A 2/4 DE 7 DE LA TARDA, A LA CASA DE CULTURA de llorenç del penedès
EL DOCUMENTAL DEL MES: 
Reflexió sobre les febleses d’un sistema educatiu
El temps lliure també és una assignatura
Col·loqui amb les professores Mireia Rafecas i Marta Losada.

DocsBarcelona del Mes presenta L’hora dels deures, l’entranyable documental d’un pare que lluita per ajudar el seu fill a fer els deures de l’escola i fer-lo encaixar en un motlle en el qual ell, quan era petit, tampoc s’hi va poder encabir. 

4 anys amb una càmera al menjador de casa enregistrant la fatídica hora dels deures i convertint-se en testimoni d’una relació pare-fill, dels seus enfrontaments però també i sobretot de les seves frustracions compartides. Amb tocs del millor cinemavérité el metratge es converteix en una crítica plena de sentit de l’humor als mètodes educatius més tradicionals.

“60 minuts. És el temps que trigo a fer els deures amb el meu fill Angelo. Els dies passen marcats pel ritme d’aquesta hora que passem junts. Una hora que sempre allarga la jornada laboral. Una hora que passa, que ens apressa, que es resta i que després ens falta. Una hora amb què, a vegades, no n’hi ha prou”.

En Ludovic és pare i decideix filmar el patiment diari del seu fill Angelo a l’hora de fer els deures. Completar els exercicis que li posen a l’escola és un calvari que oprimeix la passió creativa d’aquest nen inquiet i imaginatiu. Però en Ludovic és conscient que és important que el seu fill assoleixi el temari que s’imparteix a l’escola. No només per saber calcular fórmules, conjugar verbs i memoritzar dates, sinó per evitar-li un patiment futur: la por a repetir curs o a “ser un marginat en un sistema educatiu, el francès, més preocupat d’evidenciar les febleses d’un alumne que de ressaltar-ne els seus progressos.”

Quan en Ludovic s’asseu amb l’Angelo, es veu a si mateix quan era petit. Guarda un mal record de la seva època escolar, torturat i lligat a una cadira fins que no finalitzava les lliçons. Per això s’embarca en una missió per recuperar el temps perdut de la seva pròpia escolaritat, intentant que el seu fill pugui gaudir-la. Però l’esforç no sembla tenir recompensa. El pare no troba la solució i el seu temps plegats s’esfuma cada dia davant una llibreta plena de gargots infantils. Passen els dies, les setmanes i els anys, i les ganes d’aprendre segueixen xocant contra el fantasma del fracàs escolar i contra un sistema educatiu que en el qual l’Angelo no encaixa.

A França, l’índex de fracàs escolar ronda al voltant del 10%. A Espanya les xifres són similars. Això vol dir que prop d’un de cada deu nens abandonarà els estudis abans d’acabar l’educació obligatòria, uns 100.000 joves cada any. Com diu el reconegut escriptor i professor Daniel Pennac, “un any d’escola malmès és l’eternitat dins d’un pot de vidre”. La intel·ligència d’un nen es mesura a partir de la seva habilitat per fer els deures? Com això pot afectar a la seva autoestima i al seu futur desenvolupament emocional? El temps d’oci hauria de ser una assignatura obligatòria?

L’hora dels deures és una petita perla cinematogràfica que mostra les febleses d’un sistema educatiu no inclusiu, que no acull veritablement les diversitats.

El fracàs escolar és únicament culpa de l’alumne o és una responsabilitat col·lectiva de docents, pares i institucions pedagògiques? A qui avalua el sistema educatiu: el nen o la restitució d’un coneixement més o menys ben assolit? Com s’ajuda a un nen que només treballa perquè l’estimin?

TRÀILER: https://www.youtube.com/watch?v=h_cH0knE0MY